Pràctica 6: 1. OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES VEGETALS
Introducció :
La cèl·lula vegetal adulta es distingeix d'altres cèl·lules eucariotes, com
les cèl·lules típiques dels animals o les dels fongs, per la qual cosa és
descrita sovint amb els trets d'una cèl·lula del parènquima assimilador d'una
planta vascular, però les seves característiques no poden generalitzar-se a la
resta de les cèl·lules d'una planta, meristemàtiques o adultes, i menys encara
a les dels molt diversos organismes anomenats imprecisament vegetals.
Les cèl·lules adultes de les plantes terrestres presenten trets comuns, convergents, amb les d'altres organismes sèssils, fixos al substrat, o passius, propis del plàncton, d'alimentació osmòtrofs, per absorció, com és el cas dels fongs, pseudofongs i de moltes algues. Aquests trets comuns s'han desenvolupat independentment a partir de protistes unicel·lulars fagòtrofos nus (sense paret cel·lular). Tots els eucariotes osmòtrofs tendeixen a basar la seva solidesa, sobretot quan aconsegueixen la pluricelularitat, en la turgència, que aconsegueixen gràcies al desenvolupament de parets cel·lulars, resistents a la tensió, en combinació amb la pressió osmòtica del protoplasma, la cèl·lula viva. Així les parets cel·lulars són comunes als fongs, iprotistes de manera de vida equivalent, que s'alimenten per absorció osmòtica de substàncies orgàniques, i a les plantes i algues, que prenen dissoltes del mitjà surts minerals i realitzen la fotosíntesi. I també cal objectar que no tenen centríols en el seu interior ja que és solament pertanyent a les cèl·lules animals.
Les cèl·lules adultes de les plantes terrestres presenten trets comuns, convergents, amb les d'altres organismes sèssils, fixos al substrat, o passius, propis del plàncton, d'alimentació osmòtrofs, per absorció, com és el cas dels fongs, pseudofongs i de moltes algues. Aquests trets comuns s'han desenvolupat independentment a partir de protistes unicel·lulars fagòtrofos nus (sense paret cel·lular). Tots els eucariotes osmòtrofs tendeixen a basar la seva solidesa, sobretot quan aconsegueixen la pluricelularitat, en la turgència, que aconsegueixen gràcies al desenvolupament de parets cel·lulars, resistents a la tensió, en combinació amb la pressió osmòtica del protoplasma, la cèl·lula viva. Així les parets cel·lulars són comunes als fongs, iprotistes de manera de vida equivalent, que s'alimenten per absorció osmòtica de substàncies orgàniques, i a les plantes i algues, que prenen dissoltes del mitjà surts minerals i realitzen la fotosíntesi. I també cal objectar que no tenen centríols en el seu interior ja que és solament pertanyent a les cèl·lules animals.
Objectiu :
En aquesta pràctica
els objectius són utilitzar correctament el microscopi, poder observar i
diferenciar les principals característiques d’aquestes cèl·lules, utilitzar
correctament les unitats emprades en microscopia.
Materials : Reactius
neccesàris:
Microscopi.
Blau de metilé.
Portaobjectes.
Cobreobjectes.
Pinces.
Bulb
de ceba (Allium cepa).
Bisturí.
Aigua
Vidre de rellotge.
Vidre de rellotge.
29/01/2013
Procediment :
Per a realitzar
aquesta pràctica tallem dos troços de ceba i li llevem una capa prima i
translúcida. Col·loquem aquestes capes als vidres de rellotge, a una li tirem
una gota d’aigua i a l’altra li tirem blau de metilè.
En el cas de la
capa amb blau de metilè ho deixem reposar durant 5 minuts, una vegada transcorregut
aquest temps ho netegem amb aigua i fem una foto.
Per a fer les fotos
a les dos mostres hem utilitzat el microscopi digital.
Resultat 1 :
Conclusió:
En la foto es veu
el nucli i les cèl·lules per damunt, als costats s’observem les parets
cel·lulars.
NOTA : Hem repetit la pràctica ja que
ha passat molt de temps des que el vam preparar fins que teníem que fer la
foto.
12/02/2013
Procediment :
Seguim el mateix procediment.
En aquest cas hem utilitzat la càmera ditial de l’ordinador portàtil.
Resultat 2:
* No està pujada la fotografia.
Conclusió :
* No està la fotografia.
2.
OBSERVACIÓ DE CLOROPLASTS I CROMOPLASTS EN LA TOMACA
14/02/2013
Introducció :
-
CLOROPLASTS:
Orgànuls verds – fotosíntesi.
-
AMILOPLASTS:
Emmagatzemen midó.
-
CROMOPLASTS:Tenen
pigments que donen color a les cèl·lules.
La
tomata té cloroplasts (antes de madurar són verdes) i després son
cromoplasts(en el cas de la tomata pigments rojos). La cèl·lula fa diferents
cromoplasts per el citoplasma però el conjunt de la cèl·lula no és roja.
Objectiu: Observar els cloroplasts de la tomata.
Material :
-Bisturí.
-Portaobjectes.
-Cobreobjectes.
-Aigua.
-Pinces.
-Pinces.
-Tomata.
-Microscopi.
-Microscopi.
Procediment :
Agafarem un tros de
tomata i rascarem el mesocarp (FICAR
DIBUIX PRACTICA) amb un bisturí. La mostra que agafem la posarem en un
portaobjectes i posarem una gota d’aigua, per tal d’escampar les cèl·lules.
Cobrirem amb el portaobjectes i observarem al microscopi.
Resultat :
19/02/2013
Procediment :
Agafem un tros de creïlla, rasquem amb el bisturí i el que obtenim ho
fiquem al portaobjectes, en aquest cas no és necessari tirar una gota d’aigua,
ho tapem amb un cobreobjectes i observem al microscopi.
Resultat :
21/02/2013
Procediment :
Agafem la creïlla i rasquem un poc. Posem el que hem optés en un portaobjectes
i li afegim una gota de lugol per a identificar els monosacàrids complexos. Ho
tapem amb el cobreobjectes i observem al microscopi.
Resultat :
3. OBSERVACIÓ DELS PÈTALS DE FLOR
26/02/2013
Procediment :
Hem baixat al pati i hem buscat coses per observar i podem observar les
cèl·lules, etc. Hem agafat :
-
Pètal
de flor (roja).
-
Pètal
de flor (violeta).
-
Antera
de la flor violeta.
Resultat :
Resultat :
Conclusió:No he trobat cap concluió més, les que he vist important i clares les he especificat.
BIBLIOGRAFIA :