TÈCNICA 1. RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

                                                                 22/11/12

GLÚCIDS : 

Els glúcids, també coneguts com a glícids o sacàrids, són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH). 

INTRODUCCIÓ: 

Per a dur a terme aquesta pràctica, anem a realitzar dues reaccions: La reacció de Fehling i la reacció de Lugol.
 La reacció de Fehling es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de a majoria dels disacàrids. Si el glúcid que s’investiga és reductor, s’oxidarà donant lloc a la reducció del sulfat de coure (II) (CuSO4), de color blau, a òxid de coure (I) (Cu2O), de color roig- ataronjat.

       - La reacció de Lugol. Aquest mètode s’usa per a identificar polisacàrids. El polisacàrid en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol (dissolució de iode i iodur potàssic) pren un color blau- violeta característic.

El fonament d’aquesta reacció és que la reacció produïda pel Lugol es deu al fet que el iode s’introdueix entre les espires de la molècula del polisacàrid.

No és per tant una vertadera reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula, apareixent la coloració blava violeta.

OBJECTIU :

 La identificació de glúcids i la utilització de d’hidròlisi per a separar un disacàrid. Aquest és l’objectiu de les tres pràctiques que anem a dur a terme.

MATERIALS:

§  Mostres de glúcids diluïts al 5% :

Ø  Glocosa : GRUP 1.

Ø  Fructosa : GRUP 3.

Ø  Maltosa : GRUP 4.

Ø  Lactosa : GRUP 6.

Ø  Sacarosa : GRUP 7.

Ø  Midó : GRUP 9.

Ø  Sosa 10%(NaOH) 250 ml : GRUP 10.

Ø  Got de precipitats.

Ø  Solució alcalina(sosa, potasa, bicarbonat, etc.)

Ø  Reactiu de Fehling A i Fehling B.

Ø  Lugol.

Ø  HCl diluït 10%.

Ø  Pinces de fusta.

Ø  Tubs de precipitats.

Ø  Placa d’inducció.

Ø  Pipeta.

Ø  Pera de tres vies.

Ø  Paper de pH.

Com preparar Maltosa ?

Aboquem en un tros de paper de alumini la Maltosa fins a 5g, a continuació ho fiquem en un got de precipitats i li tirem aigua destil·lada fins als 50 ml.

Quan la Maltosa esta totalment dissolta, ho col·loquem en un matràs aforat i li tirem aigua fins enrasar-ho als 100 ml. Ho agitem varies vegades i repetim el procés, tornes a enrasar-ho. Una vegada enrasat ho aboquem en un recipient de vidre i li fiquem l’etiqueta amb el seu nom corresponent.

                                                                                                                           

            

                                                                        27/11/12 – 29/11/12

1.    INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS REDUCTORS.

PROCEDIMENT :

Primer hem posat 3ml de les mostres d’aigua i glúcids al 5% als tubs d’assaig. (Per a això hem utilitzat pipetes i peres de tres vies que hem amanit en una altra taula anant dos grups cada cop per tal de treballar més còmodament i de una manera més organitzada).

Després hem realitzat la prova de Fehling i hem calfat els tubs per a veure els resultats.

RESULTATS:

-  Si es torna marró : Reductor i té lloc una reacció + .
-Si es torna blau : No és reductor i té lloc una reacció - .

Substància	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultat de la prova (+ o -)	-	+	+	+	+	-	-
Reductor	NO	SI	SI	SI	SI	NO	NO

* Perquè la Sacarosa no és reductora i els altres si?

Perquè l’enllaç O- Glucosídic es forma entre els dos grups reductors, d’aquesta manera deixa de ser reductor.

CONCLUSIÓ :

Els reductors són : la Glucosa, la Maltosa, la Lactosa i la Fructosa ja que han canviat el seu color al marró- ataronjat la resta no ho són ja que han romàs amb el color blau.

                                                                                         4/12/12

2.    INVESTIGACIÓ DE POLISACÀRIDS.

PROCEDIMENT :

Omplim amb 3 ml els 7 tubs, cadascú amb un glúcid diferent i després li afegim Lugol (5 gotes).

Col·loquem els tubs en una placa d’inducció(aigua bullint). Observem el que passa.

RESULTATS :

Substància	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultats	-	-	-	-	-	-	+
Polisacàrid si o no.	NO	NO	NO	NO	NO	NO	SI

-  El tub 7 era negre i ha perdut el seu color inicial, per tant dona positiu perquè és un polisacàrid.

-  En ficar-lo en aigua freda, ha tornat al seu color inicial, és a dir al color negre.

CONCLUSIÓ :

Si al afegir el Lugol varia el color que teníem al principi, tenim un polisacàrid; si no varia no hi ha polisacàrids.

Després de calfar els tubs en la placa de inducció aquest és el resultat:

Després fiquem a refredar els tubs :

Basant-nos en aquesta característica anem a fer una prova :

-  Una vegada que tenim el tub d’assaig amb el midó i el Lugol, que ens haurà donat una coloració violeta, calfem el tub A la flama i el deixem refredar. Què passa?

Observem com al calfar el tub, el líquid es torna incolor i en refredar-ho torna el seu color inicial.

-  Tornem a calfar i refredar totes les vegades que vullgam...On està el color?

Al repetir el procés obtenim el mateix resultat, al calfar desapareix el color i al refredar torna a aparèixer el color inicial però tal vegada amb una mica menys d’intensitat.

PERQUÈ?

-  Perquè si calfem el tub que conté midó desapareix el color?

Per trencar-se l'estructura helicoïdal de l’amilosa amb I dins, que era la causant d'aquest color. Dit d’un altra forma perquè el Midó té una proteïna que amb la calor es desnaturalitza i fa que es descoloris- ca.

-  Perquè si fiquem el tub amb midó en aigua freda torna el color?

selecciona tot el text.

Apareixerà amb menys intensitat perquè, en escalfar el líquid, part de l'I haurà passat a l'atmosfera. Dit d’un altra manera, l’aigua freda fa que la proteïna del midó torne a tindre el seu color i forma natives.

                                                                   13/12/12

3.    INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS.

INTRODUCCIÓ:

Anem a realitzar una hidròlisi àcida, és a dir anem a separar la Sacarosa.
En aquesta pràctica anem a dur a terme una hidròlisi, és a dir anem a trencar la sacarosa.

PROCEDIMENT:

Anem a omplir tres tubs d’assaig. Al primer tub anem a ficar-li aigua destil·lada, al segon i al tercer els anem a ficar Sacarosa. A continuació anem a calcular el seu pH.(Utilitzem paper de pH que tallarem en tires xicotetes).

Primer agafem un tros de paper de pH i li tirem cada un dels líquids dels tres tubs. Mesurem el pH de les tres tires.

Més tard afegim 10 gotes de HCl al 10% al primer i al tercer tub, i tornem a mesurar el seu pH.

Calfem el primer tub i el tercer al “bany Maria” durant 5 minuts.

A continuació els deixem refredar o els refredem ficant els tubs en un got de precipitats amb aigua de l’aixeta freda.

Fem la prova de Fehling als tres tubs. Hi fiquem 1 ml de Fehling A als tres tubs, 1ml de Fehling B als tres tubs i mesurem el pH.

A continuació calfem.

RESULTATS:

Primera mesura del pH:

 Tub 1 : pH neutre, 7 / color groguenc.
 Tub 2 : pH neutre,  7 / color groguenc.
 Tub 3 : pH neutre, 7 /color groguenc.

Segona mesura del pH:

Tub 1 : pH 1 / color rosa.

Tub 3 : pH 1 /color rosa.

Tercera mesura del pH :

 Tub 1 : pH 12 / color verd- blavós.
Tub 2 : pH 14 /color blau fosc.
Tub 3 : pH 10 / color verd fosc.

CONCLUSIÓ :

 El tub 1, no és reductor perquè és aigua destil·lada.

 El tub 2, no és perquè no lis hem afegit HCl i per tant no ha fet l’ hidròlisi.

 El tub 3, és reductor perquè hem fet l’ hidròlisi, és a dir hem trencat la Sacarosa.


BIBLIOGRAFÍA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcid

Informació de la fulla.

Images de Google.