viernes, 7 de diciembre de 2012



LA DENSITAT DE L’AIGUA

INTRODUCCIÓ

AIGUA (H2O)
L'aigua és una substància que químicament es formula com a 
H2O; és a dir, que una molècula d'aigua es compon de dos àtoms d'hidrogen enllaçats covalentment a un àtom d'oxigen. 
És essencial per a la supervivència de totes les formes conegudes de vida. L'aigua cobreix el 71 % de la superfície de l'escorça terrestre. L'aigua és un element comú del sistema solar, fet confirmat en descobriments recents. 
L'aigua és insípida i inodora en condicions normals de temperatura i pressió.

DENSITAT DE L'AIGUA
La densitat de l'aigua líquida és molt 
estable i varia poc amb els canvis de 
temperatura i pressió. A la pressió normalitzada de 101 325 Pa (1 atmosfera), l'aigua 
líquida té una densitat màxima 
999,974 9 kg·m-3 
als 3,983 035 °C. En pujar 
la temperatura, disminueix la densitat (per exemple, 
a 20 °C té 998,206 7 kg·m-3
i a 
40 °C aconsegueix una densitat de 992,215 2 
kg·m-3
. La temperatura de 3,983 035 °C representa un punt d'inflexió i és quan aconsegueix la seva màxima densitat (a la pressió esmentada). A partir d'aquest punt, en baixar la temperatura, la densitat comença a disminuir, encara que molt lentament 
(gairebé gens en la pràctica), fins que als 0 °C disminueix fins a 
999,842 8 kg·m-3.


A. COCA- COLES AMB DIFERENT DENSITAT


- MATERIAL:

                





PROCEDIMENT :
 -  En un recipient completament ple d’aigua deixar caure amb cura els 2 refrescs.
 - Esperar 10 minuts. Què passa?

       Omplim dos cristal·litzadors amb aigua més o menys al mateix nivell. En un tirem 4-5 gotes coca-cola light i     en l’altre tirem 4-5 gotes de  coca-cola normal.
 Esperem uns 10 minuts i observem el que passa.



RESULTATS:
Observem com la coca-light normal es dissol més lentament que l’altra ja que la coca-cola normal té sucre i es dissol ràpidament i la light és menys densa.

IMAGES:





VIDEOS:





B. ENTRE DOS AIGÜES


MATERIAL:

    



PROCEDIMENT:


- Omplir un recipient amb aigua fins a la meitat.
Ficar unes gotes de blau de metilé per a donar-li color.
 Agrega la sal i rebolca-la.
 Amb atenció, ompli el cristal·litzador amb més aigua(cuida que no es mescle l’aigua salada amb l’aigua pura).
 Molt suaument fica l’ou a l’aigua.

Omplim un recipient fins ales tres quartes parts amb aigua.
Tirem l’ou i observem fins on arriba i com sura.

Més tard plenem el recipient fins a la meitat amb aigua. I en un altre barrejem aigua amb blau de metilé.
Tirem el aigua tenyida a l’altre recipient i quedaran separades, l’aigua en sal i l’aigua tenyida.
Tornem a tirar el ‘o i observem el que passa.

RESULTATS:
La primera vegada que hem tirat l’ou, ha caigut al fons i s’ha quedat ahí no surava.
La segona vegada en tirar-lo, la caiguda l’ha amortitzat la sal i l’ou s’ha quedat entre dos aigües, la salada i la dolça.
En el nostre cas al tirar l’ou se’ns ha barrejat l’aigua salada en la dolça.

IMAGES:





VIDEOS:








D. MOVENT MOLÈCULES


MATERIALS:

              2 




PROCEDIMENT:
Verificar que els gots tinguen la mateixa quantitat d’aigua.
 Usar un comptagotes per a tirar una gota de colorant a cada got. Fer-ho ràpid o , si tens dos comptagotes, fer-ho al mateix temps.
- Mirar què passa amb el colorant.


Omplim un cristal·litzador amb aigua calenta i un altre amb aigua freda.
Tirem colorant i observem el que passa.
Mes tard fem el mateix procediment i tirem tres colorants diferents i observem.

RESULTATS:
Observem com en l’aigua calenta es dissol molt ràpid per el moviment de les molècules, es mouen molt ràpid degut a la temperatura que tenen. I en l’aigua freda es dissol poc i més lent.
Al tirar els tres colorants observem com en l’aigua calenta es barreja ràpid i en l’aigua freda no.

IMAGES:





 VIDEOS :




BIBLIOGRAFIA:














































:
















viernes, 30 de noviembre de 2012

TENSIÓ SUPERFICIAL DE L'AIGUA


<!--[if !supportLists]-->1.   <!--[endif]-->TENSIÓ SUPERFICIAL DE L’AIGUA

INTRODUCCIÓ:
En física es denomina tensió superficial d'un líquid a la quantitat d'energia necessària per augmentar la seva superfície per unitat d'àrea. Aquesta definició implica que el líquid té una resistència per augmentar la seva superfície.
Una altra possible definició de tensió superficial: és la força que actua tangencialment per unitat de longitud en la vora d'una superfície lliure d'un líquid en equilibri i que tendeix a contreure aquesta superfície. Les forces cohesives entre les molècules d'un líquid, són les responsables del fenomen conegut com a tensió superficial.


<!--[if !supportLists]-->      A.    <!--[endif]-->Corre pebre, corre

 Anem a comprovar de forma experimental l'existència de la tensió superficial de l'aigua i com afecten alguns factors a la mateixa.

  -  Material: Cristal·litzador o plat fondo ple d’aigua, pebre, sabó líquid.

  - Procediment :

Fiquem aigua al cristal·litzador o un got de precipitats d’1 L i se li afegeix pebre, després fiquem un dit dins de l’aigua i observem que es forma un petit cèrcol al voltant del dit.

De la mateixa manera fiquem el dit en l’aigua amb pebre però en aquest cas el dit té sabó líquid, observem com l’aigua es dispersa totalment, es forma ràpidament un gran cèrcol.

-Que passa?
El sabó trenca la tensió superficial de l'aigua i per això es separa.

<!--[if !supportLists]-->     B.     <!--[endif]-->Forats en els pols de talc

En aquesta pràctica anem a experimentar com es pot trencar la tensió superficial.

  -  Material : Pols de talc, aigua, un gibrell o cristal·litzador, sabó líquid.

  -  Procediment:

Primer omplim d’aigua el cristal·litzador i afegim pols de talc escampant-lo per tota la superfície de l’aigua. A continuació fiquem el dit en diferents punts intentant foradar l’aigua. Al ficar el dit observem com es fa un xicotet forat al voltant del dit.
De la mateixa manera ens fiquem sabó líquid al dit i fiquem el dit en l’aigua amb pols de talc, observem com es fa un forat molt més gran i més ràpidament.
En comparació a el procés del pebre, en el cas del sabó líquid amb el pebre, el cèrcol es forma de manera molt més ràpida que en la de pols de talc.

- Que passa?
El sabó trenca la tensió superficial de l'aigua i per això es separa.

<!--[if !supportLists]-->    C.    <!--[endif]-->El metall pot surar

Aquesta és la primera pràctica que vam realitzar sobre la tensió superficial de l’aigua.

  -  Material: Cristal·litzador o altre recipient de vidre gran, clips, sabó líquid.

  -  Procediment:

Omplim d’aigua el cristal·litzador fins quasi omplir-lo. A continuació, amb l’aigua totalment queta tenim que dipositar en la superfície de l’aigua tres clips de forma horitzontal de u en u. Per tal de dipositar-los utilitzarem un altre clip obert. Cal dipositar-los amb molta cura i hi ha que observar que no se afonen.
Una vegada tenim els tres clip dipositats sobre la superfície tirem una goteta de sabó líquid prop del clips i observem com al tirar el sabó els clips s’afonen.

- Que passa ? 
Al trencar-se la tensió superficial de l'aigua, els clips cauen al fons del cristal·litzador.

VIDEO:

https://www.youtube.com/watch?v=MATLuRYrq04

<!--[if !supportLists]-->    D.    <!--[endif]-->L’aigua no es cau d’una moneda

Anem a comprovar la tensió superficial de l'aigua.

 -  Material : Cristal·litzador o recipient de vidre, comptagotes, sabó líquid, dues monedes grans.


 -   Procediment :

Omplim un recipient de vidre amb aigua, agafar l’aigua amb un comptagotes i anar gota a gota tirant aigua en les monedes. Es pot observar que la gota no cau, sinó que es forma una mena de cúpula. Anar contant les gotes fins que la cúpula es trenque i es vesse l’aigua. Agafar l’altra moneda i tirar dos o tres gotes menys de les que vam tirar a l’altra moneda per tal que la cúpula no es trenque i vesse l’aigua i afegir una gota de detergent líquid, observem com en entrar en contacte la cúpula d’aigua amb el detergent, es vessa totalment.

- Que passa ?
Al trencar-se la tensió superficial de l'aigua el aigua de moneda es vessa.

IMAGES:




VIDEO:



https://www.youtube.com/watch?v=VFdQ2jS_KiM

<!--[if !supportLists]-->   E.     <!--[endif]-->Un vaixell a sabó

Al igual que en la resta, anem a comprovar la tensió superficial de l'aigua.

   - Material : Gibrell o cubeta, aigua, un triangle de cartolina, sabó líquid.


 -  Procediment :

Omplir d’aigua una safa. Retallar un triangle isòsceles de la cartolina no molt gran i posar-lo en un cantó de la safa junt amb els triangles del companys amb la punta orientada cap al centre. Per fer una mena de carrera de vaixells. A continuació banyar la punta d’un dit amb sabó i introduir tots el dit a la vegada dins de l’aigua i just darrere de la base del triangle, vorem com al introduir el dit en l’aigua i sense tocar el vaixell, el vaixell avança ràpidament.
Aquesta practica no ens ha eixit be ja que a una companya li ha caigut una gota de sabó líquid a la safa abans que la resta cosa que ha provocat el desplaçament dels vaixells, però no hem pogut realitzar la carrera ja que una vegada cau una única gota de sabó, l’aigua es barreja amb el sabó en la safa i els vaixells no es desplaçaran.

- Que passa?
Els vaixells avançen degut a que la tensió superficial de l'aigua es trenca.

No hi ha video ja que no ens va eixir bé la practica.

BIBLIOGRAFIA:

http://es.wikipedia.org/wiki/Tensi%C3%B3n_superficial